Tretze roses i un roser
Qui se’n recorda d’elles?
Carmen Barrero Aguero (20 años, modista).
Martina Barroso García (24 años, modista).
Blanca Brisac Vázquez (29 años, pianista).
Pilar Bueno Ibáñez (27 años, modista).
Julia Conesa Conesa (19 años, modista).
Adelina García Casillas (19 años).
Elena Gil Olaya (20 años).
Virtudes González García (18 años, modista).
Ana López Gallego (21 años, modista).
Joaquina López Laffite (23 años).
Dionisia Manzanero Salas (20 años, modista).
Victoria Muñoz García (18 años).
Luisa Rodriguez de la Fuente (18 años, sastra).
La història d’un país no es pot oblidar mai, doncs en l’oblit i la desmemòria apareixen noves maneres de repressió, noves formes de discriminació i noves guerres cap a la llibertat dels drets de les persones.
Avui, seixanta nou anys després de la proclamació de la segona república, no podem quedar-nos impassibles davant dels atacs que la societat (tota, en el seu conjunt) està rebent. No podem permetre, que sota la bandera de la legalitat i mitjançant una denúncia per prevaricació, s’amagui una veritable voluntat de la dreta més rància d’aquest país, que semblava haver-se esfumat durant la Transició, reneixi de nou, més virulenta i més contundent que mai, quan algú gosa tocar el Dictador.
La història d’un país no es pot oblidar mai, doncs en l’oblit i la desmemòria apareixen noves maneres de repressió, noves formes de discriminació i noves guerres cap a la llibertat dels drets de les persones.
Aquells que van lluitar per nosaltres, per les nostres llibertats i per la nostra democràcia, no ens ho perdonaran mai. Nosaltres, que som néts del silenci i fills de la democràcia, cal que agafem el testimoni de la història, i construïm el relat del segle XXI basat en la reivindicació de la transparència democràtica i la dignificació de la política; tornant a l’esperit de la cosa pública (la cosa de tots) i per tant, cal advocar per una responsabilitat col·lectiva, que ens faci capaços de condemnar tota corrupció. La nostra impassibilitat només ens portarà al desencís i a la complicitat dels populismes radicals.
La història d’un país no es pot oblidar mai, doncs en l’oblit i la desmemòria apareixen noves maneres de repressió, noves formes de discriminació i noves guerres cap a la llibertat dels drets de les persones.
Avui, fem memòria per elles, les 13 roses, i per totes les persones que per una justa causa van deixar la vida per la nostra llibertat. Avui, reivindiquem justícia (i no legalitat) per la causa que ha portat a un jutge a ser processat per no deixar perdre la memòria d’un Estat. Avui, lluitem i alcem la veu per recuperar l’esperit republicà i dignificar la democràcia, davant el descrèdit populista, xenofob i radical al que volen conduir-nos.
Salut i república!
