Silenci, estan dormint
Només semblen dies estranys llargs, resguardats entre quatre parets que dia a dia pesen mes. Son moments on la soledat omple cada racó de la meva imaginaria habitació, on els somnis es van guardant per fascicles, ordenats per moments i raons, ordenats entre la biblioteca dels somnis oblidats. La pols en farà un munt d’estranys turons entre paisatges d’aquesta habitació, on la llum entra dia a dia, hem crida però crec que ni ells ni jo en volem sortir.
Retorno de mars plens de monstruoses criatures, emprenc el camí de tornada a la terra d’aquesta habitació, buida, on les antigues cartes d’amor d’infantesa feien creure que tot això seria un joc, on jo seria l’únic participant per acabar guanyant, on l’únic oponen seria el temps i el seu fidel amic rellotge, fen córrer les agulles per arribar a un port, però en aquest cas es el port d’on vaig sortir.
